Trepitjant Canigó a la Festa Verdaguer 2023

Trepitjant Canigó a la Festa Verdaguer 2023

El divendres 19 de maig es feia, a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Folgueroles, la presentació de Trepitjant Canigó, dins la Festa Verdaguer 2023, que organitza de forma magnífica la Fundació Jacint Verdaguer, l’Associació Amics de Verdaguer, la Casa Museu Verdaguer, amb la col·laboració de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Folgueroles.

Un treball que sols havia de ser una carpeta i que gràcies a la bona acollida que ha tingut per part dels Amics de Verdaguer en un primer moment, i després de la Fundació Jacint Verdaguer, ha sortit de la carpeta per ser mostrat a la paret. Una experiència que m’ha omplert de felicitat i que no em cansaré d’agrair.
Moltes, moltes gràcies a tothom que ho heu fet possible.

Sempre hi ha un perquè i en aquest treball també.

Un dia, no recordo pas quin, de 2017, una bona amiga, la Maria, ens va convidar a tota la colla a escoltar en Lluís Soler, en la seva versió oral del poema Canigó que havia passejat per tot Catalunya, a la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles. Va ser magnífic!

I per arrodonir-ho, aquell Nadal ens va regalar el llibre “Oir”, que és l’enregistrament d’aquest magnífic espectacle que ens va fer conèixer una mica més al poeta del poble, Jacint Verdaguer. Un cop llegit i escoltat va quedar a l’estanteria.

Després d’haver fet el 2018 un treball de gravat sobre vint poetes catalans, em venia de gust treballar una obra concreta que m’inspirés; i va ser quan vaig recordar “Oir”. Llegir-lo, seguint la recitació d’en Lluís Soler, va transportar-me a aquella nit màgica als baixos de la Casa Museu Verdaguer. I  ho vaig tenir clar!

Es tracta d’un treball que vol reflectir la meva visió particular d’aquesta gran obra verdagueriana, considerada la seva més rotunda creació. Un  poeta, que tingué el do de la llengua i que es va consagrar com el gran poeta popular de la seva època, amb gran renom a tota la península i arreu d’Europa.

Els textos estan trets de l’edició per a la col·lecció d’Edicions 62 ”Les millors obres de la literatura catalana”, de desembre de 1980.

A l’hora de treballar cada làmina, primer de tot vaig triar els versos que més m’agradaven i inspiraven de cada Cant. He intentat, d’una banda, que es pugui seguir l’argument de l’obra i de l’altra que cada làmina tingui sentit per ella mateixa i, per descomptat, en tot el treball en conjunt. En un primer moment vaig treballar amb el llibre d’en Lluís Soler, però després vaig passar a fer-ho del llibre editat per Edicions 62, on el poema és complet i, per tant, el treball s’ha convertit en la meva, modesta, pròpia versió de Canigó.

Seguidament vaig anar fent els dibuixos que havien de convertir-se en les imatges que m’inspiraven els diferents cants i versos.

El pas següent va ser triar les fotografies que farien de fons de cada làmina i editar-les amb Photoshop amb efectes de dibuix i transparència, per aconseguir que fossin presents a la làmina, però sense treure protagonisme al text, ni al gravat.

Diferents proves de tipografia i de paper fins a trobar un paper de cotó de 180 grams i de 42 x 29,5 centímetres i  la tipografia Corbel, que semblaven adients pel treball. 

I venia el pas més important, traslladar els dibuixos a les planxes de linòleum de 22 x 9 centímetres i treballar-les amb les gúbies. Entintar bé i estampar, amb una bona pressió del tòrcul, sobre el paper triat i a on prèviament havia imprès text i fotografia.

Un cop estampades les 20 làmines més l’índex, vaig fer una portada, amb el títol de l’obra i una petjada seca, amb la ben coneguda imatge de mossèn Cinto.

I per embolcall una carpeta de fusta, feta també per mi i que arrodoneix el treball. Clicant aquí es pot veure tot el treball complet.

El meu agraïment i reconeixement a dues persones, sense les quals aquest “Trepitjant Canigó” no seria el que és:

  • a María Cobos i Jímenez per l’assessorament en la tria i correcció de textos i pel seu coneixement de l’obra de Verdaguer .
  • a Jordi Aligué i Bonvehí pel seu mestratge, compromís i col·laboració en tot el procés del treball i per mantenir, juntament amb l’Anna, un espai de treball magnífic, on ens hi trobem com a casa, “L’estació és allà… espai per les arts i les lletres”. 

Jo veig una rosa vera,

una rosa i un clavell,

ditxosa la primavera

que pot fer-se’n un ramell.

Llur test d’or és la muntanya,

quin gerro tan grandiós!

Voltem lo cim en garlanda

 i posem-nos a cantar.

Muntanyes regalades

són les del Canigó,

elles tot l’any floreixen,

primavera i tardor.

Aquest treball l’he dedicat a la Mercè, companya estimada, pels 40 anys de camí per les nostres “muntanyes regalades”.

Etiquetat amb: ,

4 comentaris a "Trepitjant Canigó a la Festa Verdaguer 2023"

  1. FELICITATS JAUME per la feina i per l’obra que, com dius, has pogut treure de la carpeta. No vam poder venir a la inauguració, vam pensar que aniriem a Folgueroles a veure-la. (Se’ns ha escapat, quina badada… no serà que no tinguem temps ara🤦🏻‍♀️). Felicitats altra vegada i no paris de “treure” aquest dot d’artista que portes a dins. Una abraçada!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*