El Raval, la meva mirada

De la Universitat a les Drassanes, de les Rambles al Paral·lel, de Sant Antoni a la Boqueria, dels Àngels a Sant Pau …
Un passeig pels carrers d’un barri on la infinitat de colors, olors i gent li donen una vida i un atractiu molt especial.

La meva mirada vol copsar-ho tot, però s’encanta, s’atura, queda atrapada per les magnífiques portes, velles belles, de fusta antiga, altra hora senyorials i altives, avui llenç d’artistes i pseudoartistes, on amb el grafiti hi han estampat una nova vida, gamberra, irreverent, artística o reivindicativa. Un art de carrer sense permisos, sense límits ni normes, a vegades, moltes vegades, brut i groller, però també imaginatiu i trencador.
Art? No Art?  Ben segur un dilema i una font de discussió.

Un art de carrer que competeix sense vergonya ni complexos amb l’art contemporani oficial del MACBA o el Santa Mònica i al mateix temps, perquè no, amb el romànic evocador del monestir de Sant Pau del Camp o la capella de Sant Llàtzer, el gòtic auster de les Drassanes reials i el magnífic de l’antic Hospital de Sant Pau, l’estil eclèctic del Teatre del Liceu o el modernisme trencador del Palau Güell.

I d’aquestes velles belles, jo n’he extret un detall, un fragment, la meva mirada de prop, que vol ser un petit homenatge visual a un barri multicolor i multicultural, que m’atrapa i em sedueix sempre que m’hi perdo, carrerejant sense destí ni pressa.

I aquesta mirada, potser idíl·lica, voldria que toqués de peus a terra, confrontant-la amb altres mirades, les vostres, que segurament també heu passejat, creuat, gaudit o patit diverses vegades per aquest barri. Un barri amb una realitat difícil en el seu dia a dia, una realitat plena de matisos, de grans diferències i, sobretot, plena de vida. Atapeït de gent que viu, treballa, pateix o gaudeix, el Raval, no deixa de ser un grafiti sobre el planell de la gran Barcelona.

Un recorregut que vaig començar al carrer de les Tàpies i em va portar fins la Ronda Sant Antoni, però que es va acabar a casa, triant les 25 que formarien part del treball definitiu. 25 portes, 25 fotografies, de 20 carrers diferents.

@Jsalariera – 2020